setmana 19 al 25-11-12

Bones!

Avui faré menció del que ha passat al llarg d'aquesta setmana i de les sensacions que he tengut. 

La veritat és que ha estat una setmana molt tranquil·la, només he destacar un parell de cosetes. Primer de tot m'agradaria destacar la millora de comportament del alumne al que faig el seguiment. L'altra dia varen fer un examen de català del tema 3 i el seu corresponent dictat. La mestra Maria hem va donar l'oportunitat de poder fer-ho jo tot en quant a les explicacions de l’examen i del dictat. Seguidament vaig corregir tant el dictat i l'examen i aquí és on vaig quedar sorprès, va aprovar tothom l'examen i el dictat només ho varen suspendre 3 alumnes. N'Andreu (alumne que vaig el seguiment) va treure un 7 de l'examen i un 8 del dictat (tenint en compte que esta adaptat a ell). El que més hem va agradar va ser donar-li la noticia de que havia aprovat, ja que es va posar molt content i va tenir premi al seu gran esforç.

Una altra cosa de la que m'agradaria reflexionar es sobre una baralla que va haver entre una alumna de la meva classe i un alumne de 6è C. Quan quasi varen arribar a les mans, justament passava jo per allà, ja que va passar devora la nostra classe. La meva primera reacció va ser agafar a la meva alumna i intentar que tranquil·litzar-la, ja que era la que estava més nerviosa dels dos. Seguidament varen venir més mestres i la tutora. Tot es va solucionar correctament i els encarregats de fer-ho varen ser els mestres de guàrdia que havia en aquell moment en el pati, ja que és la seva feina en aquell moment. Hem va resultar molt estrany trobar-me en mig de la baralla intentant separant-los, però en el fons ha estat una nova situació per a jo i se que només s’aprèn vivint aquest tipus de coses. 

Això és tot per avui! Salutacions!

11/11/12

Bon dia!

Avui xerraré sobre una anècdota que ha passat al llarg de la setmana i de com ha estat resolta per part de la mestra Maria. 

El que ha passat és que hi ha hagut enfrontaments entre dues alumnes de la nostra classe durant tota la setmana al temps del pati. Resulta que aquestes dues alumnes, dins l'organització de l'aula, estaven assegudes una devora l'altra i durant les classes no pareixia que hi hagués cap problema entre elles. A vegades si que hi havia petites discussions però entraven dins lo "normal" en la convivència a l'aula. 

Doncs bé, dijous passat, la mestra Maria i Jo, cansats de què cada dia tenguin problemes vàrem decidir fer un petit debat entre tota la classe per arribar a solucions i fer-los veure que són companys de classe i que entre ells s'han de respectar al màxim (al igual que amb els companys d'altres classes). Un dels comentaris dels alumnes que més hem va agradar va ser per part d'en Josep que va dir què ens havíem de respectar i ser companys perquè l'any que ve, al institut, segurament no anirien junts i aquest seria el darrer any en ser així. Tots varen estar d'acord amb això i vàrem arribar a la conclusió de fer un canvi en les posicions dins l'aula, per evitar que hi hagués més enfrontaments entre elles, ja que les dues varen exposar que els enfrontaments es creaven dins l'aula a partir de petites coses com comentaris, etc. 

A partir d'aquest debat el divendres a l'hora de tutoria vàrem dur a terme els canvis convenients per a que tots estiguin agust dins l'aula, que és un dels nostres principals objectius. Amb el pas del temps vorem si això donarà fruits, jo esper que si.

En quant a la forma de resoldre el problema pens que és molt bona, ja que fas partícip a tota la classe a partir de debats, etc. A més amb això, es possible, que s'evitin futurs conflictes entre altres companys, gràcies a les reflexions que varen fer ells mateixos. 

Salutacions

7/11/12

Bon dia!

Avui m'agradaria xerrar sobre una anècdota d'ahir. Els nostres alumnes tenien examen de medi a darrera hora del dia, doncs bé, vaig repartir tots els exàmens i als 10 minuts d'haver començat la tutora Maria Josep hem va demanar si volia ajudar a n'Andreu (alumne amb adaptacions curriculars significatives), jo no sabia molt bé com havia de ajudar a l'alumne (si necessitava molta ajuda o només una guia) i hem va explicar que necessitava molta ajuda, és a dir, havíem de completar l'examen mirant el llibre de continguts. Però això té una raó, ho vàrem fer així perquè els divendres n'Andreu s'en va amb na Jessica, mestra de suport, i allà el que fan es demanar-li els continguts de l'examen, ja que ho ha pogut fer amb el mestre abans, i serveix per observar la seva memòria a curt termini.

Pens que aquest tipus de feines s'haurien de tenir més en compte, ja que ara que veig la realitat observ que nins com n'Andreu necessiten molta d'ajuda per unes causes o per unes altres i aquesta ajuda és molt difícil de donar per un sol tutor, ja que té uns altres 25 alumnes que ha d'atendre. Per això estic totalment en contra de les continues retallades a n'aquests tipus de suports.

Salutacions,

Aitor Llaneras